Terra de gegants

Parcs nacionals de sequoies dels Estats Units

Al sud de la Sierra Nevada de Califòrnia, Estats Units, trobem els parcs nacionals de sequoies (el Sequoia National Park i el Kings Canyon National Park), d’una extensió de 1.635 km². Uns boscos impressionants on hi ha l'arbre més gran del món, el General Sherman Tree, una sequoia de 84 metres, equivalents a més de mitja alçada de la Torre Agbar de Barcelona, i un diàmetre d'11 metres, més o menys l'amplada de la calçada d'un carrer de l'Eixample barceloní.




Sequoia National Park.

REVISTA TELECOS.CAT NÚM.58

GENER 2013 

A mig camí entre Las Vegas i Sant Francisco es troben dos tipus de paisatge totalment oposats. Un contrast realment sorprenent: desert i boscos. Sortint del gran paradís del joc i conduint per l'Interstate Highway 15, que porta direcció a Los Angeles, trobem el desviament cap a dos grans parcs nacionals (el Sequoia National Park i el Kings Canyon National Park), on creix una vegetació de volum descomunal. Són les sequoies, els arbres més grans del món. No cal dir, que és un camí on val la pena endinsar-se per descobrir una terra de frondosos i espectaculars boscos poblada de gegants.

Mapa situació dels Parc nacionals de sequoies del Estats Units.

Al sud de la Sierra Nevada californiana s’hi despleguen dos territoris que concentren una enorme extensió d’autèntics fenomenals naturals: el Sequoia National Park i el Kings Canyon National Park (més profund que el Gran Canyon del Colorado), on s’aixequen les sequoies més immenses. I no només aquí, al nord, al conegut Parc Nacional de Yosemite, hi ha un altre bosc d'aquests grans arbres, el Mariposa Grove, que concentra al voltant de 500 sequoies adultes.

Tots aquests enormes espais naturals plasmen la grandesa, la bellesa i la gran diversitat de naturalesa que hi habita, on les carreteres amb revolts queden sepultades per la majestuositat de la vegetació. El verd, el color dominant, fa ressaltar el vermell de les sequoies, una característica que les fa encara més especials. Tan i tan particulars, que semblen màgiques. Com si es tractés d’una aparició extreta de la pel·lícula de El Senyor dels Anells, tenint en compte que, fins i tot, han inspirat el ‘Bosc dels Ewocs’ de la saga de La Guerra de les Galàxies.

A mesura que un s'endinsa en aquest bosc espectacular, les tonalitats rogenques van omplint l'ambient. El peculiar color vermellós de l'escorça es deu a la gran quantitat de tanins que l’impregna, que l’ajuda a repel·lir la majoria d’insectes. Així doncs, aquesta seductora i misteriosa pigmentació no és altra cosa que una autoprotecció que allarga la seva vida per així continuar creixent cap a les altures. Ningú s’adona de l'espectacularitat d'aquests arbres fins que es col·loca just al costat. Són tots tan grans i impressionants, que la seva enormitat passa desapercebuda a simple vista. I és que és realment difícil d’apreciar la grandària que tenen, quan tots els arbres del costat són iguals o encara més gegants.



Enormes arrels de les sequoies i el predominant color rogenc de l'escorça.

Mentre es passeja per aquests paratges regna un silenci absolut. Des de la seva base no se sent el vent fent moure les seves branques i fulles. La gent contempla aquests boscos en silenci. És tan impressionant que quedes atrapat en la seva captivadora bellesa. I quan et penses que ja les has vist totes, d'entre les immenses soques apareix el General Sherman Tree, de 2.200 anys aproximadament, el pare de totes elles. El seu tronc és tan i tan gran que els braços estirats de disset persones amb prou feines podrien envoltar-lo. La sensació de ser insignificant t'envaeix a mesura que t'acostes, i és que el General Sherman inspira molt de respecte.


General Sherman Tree, el més gran del món.

En el Kings Canyon National Park, habita el General Grant Tree, el segon exemplar més gran del món, considerat l'arbre de Nadal de la Nació americana. La gran majoria de sequoies gegants es troben en aquests Parcs Nacionals. Com a peculiaritat, resulta que els americans posen noms de personatges històrics a totes elles. Aquests colossos, de la família dels xiprers, poden arribar a edats superiors a 3.000 anys.

Les grans arrels de les sequoies.

Pel que fa a l’origen del nom d’aquesta espècie d’escorça fibrosa que es va trenant cap amunt i que pot fer més de 60 cm de gruix a la base del tronc, és en realitat un homenatge al mestís George Gist, un líder entre els índis cherokees que va inventar un alfabet pel dialecte de la tribu. El segle passat, va iniciar-se una tala massiva amb finalitats comercials, avui ja aturada. I és que la fusta color bordeus que els caracteritza és de tan bona qualitat i resistent que durant molts anys es va utilitzar per a mobiliari de jardineria, tanques i manufactura de llapis. Afortunadament, es van acabar adonant que calia protegir-les.

Com que és del tot impossible que les sequoies gegants deixin algú indiferent, convé recomanar a tothom desviar-se de les carreteres principals i incorporar aquesta visita a la ruta planificada per descobrir un món que sembla extret d'una pel·lícula de fantasia, una experiència de contacte amb la naturalesa única i inoblidable.



La vida de les sequoies


Les sequoies s'enfilen cel amunt.

La longevitat d'aquests grans arbres es deu a la capacitat que tenen de protegir-se d'insectes, animals o el mateix foc. A la vegada, aquests animals o el foc són elements que ajuden al naixement de més sequoies. Un d'aquests grans arbres pot tenir milers de pinyes a les branques. Moltes es mantenen verdes durant anys, fins que s’acaben obrint i es dispersen les seves petites llavors.

L'esquirol n’és el millor amic, ja que recull les pinyes i les enterra com a provisions per passar els gèlids hiverns de Sierra Nevada. Aquests petits animals es mengen la part tendra i deixen de banda les llavors. Si es donen unes condicions climàtiques adequades, acabaran germinant i convertint-se en possibles titans, sequoies que superen els 100 metres d'alçada.

El foc també té hi juga un paper vital. Com que tenen una escorça que les protegeix, l’escalfor fa obrir les pinyes i escampa així les seves llavors. Amb tot, cal destacar la gran quantitat d'incendis que han arrasat aquests boscos de gegants palplantats, però, el pitjor enemic dels quals són ells mateixos. Les seves grans arrels superficials, sovint, no poden mantenir drets aquests arbres de gran pes quan són exposats a grans ventades, nevades o per la pròpia erosió del terreny.

L'arbre de Nadal de la nació americana

El General Gran Tree, de 81,5 metres d'altura, un diàmetre de 8,8 metres i 1.650 anys d'edat aproximadament, és una sequoia molt especial pels americans. Va ser batejada així en honor a Ulysses S. Grant, el general de l'exèrcit de la Unió i 18è President dels Estats Units. Ostenta tres honors molt especials: el primer, ser el segon arbre més gran del món; el segon, assumir el paper de monument als soldats estatunidencs caiguts en la Guerra de Secessió; i el tercer, ser el símbol d'arbre nadalenc de tota la Nació. Una icona per uns, un mite per altres.

General Gran Tree, símbol d'arbre nadalenc de la Nació.

 Des de l'any 1925, es celebra cada migdia del dia de Nadal una cerimònia davant del General Grant Tree. Però durant tot el mes de desembre s'organitzen pelegrinatges fins al peu de la sequoia (i durant tot l’any el visiten milions de turistes d’arreu del món). El 28 d'abril de 1926, el van designar el General Grant Christmas Tree de la Nació dels Estats Units. Un arbre que expressa el sentiment que uneix a tots els americans any rere any, l'esperit d'Estats Units el dia 25 de desembre.